Periodismo Ciudadano

Guionistes valencians, tots a una veu

BEATRIZ PASCUAL

inShare

Diuen que han tocat fons i que ara cal alçar-se. 12 guionistes treballen des d’abril en 11 curts on l’educació, la sanitat, els aeroports sense avions o l’atur al País Valencià són tractats des d’un punt de vista personal. Peces d’un trencaclosques que s’encaixaran en la pel·lícula ‘Tots a una veu’, obra de pressupost zero que estarà enllestida al febrer.

L’objectiu del film és la denuncia. Per això, i per ser un himne molt cantussat per un sector de la nostra societat, el que realment pretenen els seus directors és remoure encara més els estómacs de la València que l’entona. Guadalupe Sáez i Rafa Ferrero decidiren no comptar amb cap ajuda ni subvenció econòmica per diverses raons. La més important, el temps. “Era necessari fer-ho i era necessari fer-ho ja”.

Cap dels dos és partidari del treball no remunerat però, en aquest cas, el projecte mereixia esser l’excepció, de fet va rebre una gran acollida. Davant la situació econòmica actual al País Valencià arribaren a la conclusió de que calia fer alguna cosa. “I el que nosaltres sabem fer és contar històries”.

Per a Guadalupe, aquest llargmetratge és la consecució d’un deute que l’audiovisual valencià tenia amb la societat. “Al món del teatre valencià sí s’han llençat missatges però l’audiovisual tenia eixa espineta clavada”. Amb ‘Tots a una veu’ s’està saldant un deute.

El problema en el cas valencià és doble, assevera Rafa. “A València no hi havien pràcticament productores que no treballaren per a Canal 9 pel que mai s’han preocupat per fer productes competitius a nivell estatal”. Ara, amb un ERO a RTVV, que suposarà més de 1.000 persones a l’atur, aquestes productores els queda poca cosa a fer, lamenta.

Una situació que s’agreuja, reconeix Guadalupe, si ampliem el camp visual. “En només huit anys la Generalitat ha tancat sis teatres, quasi un per any. La cultura es mor i a nivell institucional no es fa res”. No podem oblidar, matisa Rafa, que estem parlant d’una industria que dona de menjar a molta gent, no només als “alternatius culturetes” que volem escriure. S’estan rodant els millors vídeos de boda de la història. Gent amb milers d’hores d’experiència en cinena i televisió es dedica a gravar bodes. Hui en dia ser guionista implica fam”.

Davant aquesta situació els més optimistes advoquen per l’associacionisme i la lluita contínua. Per a Guadalupe, no s’ha de deixar que des de les altes esferes es carreguen els nostres drets. “Hem de fer, hem d’estar i cal lluitar”.

Des dels múltiples debats i converses que es porten a terme en l’Associació de Guionistes Valencians a la qual pertany Rafa Ferrero es parla molt d’un canvi en la forma de funcionar del sector cultural. L’aparició d’Internet com una alternativa als grans conglomerats d’intermediaris està suposant una revolució en el món audiovisual.

La desaparició dels agents que impedeixen que la cultura brolle del creador al ciutadà de manera directa és la raó per la qual volen que aquest film acabe essent públic a la xarxa. La dificultat està en trobar la rendibilitat: “Viure d’internet hui per hui encara és difícil, però som conscients que deuria hi haure un canvi en el sector audiovisual”.

Una vegada finalitzen els rodatges Paco Barreda serà l’encarregat d’unir les històries. Argumentalment el nexe és la localització (País Valencià) i el missatge, la denuncia. Malgrat ser curts diferents amb guionistes distints i històries paral·leles, el llargmetratge comptarà amb una sèrie d’elements que jugaran amb l’espectador i  que afavoriran la continuïtat amb el muntatge. “El que volem és que arribe a la gent”.

Per a Guadalupe i Rafa fer aquest tipus de treball va més enllà d’un simple entreteniment. Tots dos van a acabar l’any havent rodat una pel·lícula i açò ja són paraules majors. “El que no s’ha de fer és parar perquè si ho fas t’entren ganes de treballar de cambrer cobrant cinc euros l’hora”.

Amb aquest tipus de projectes els guionistes i altres professionals del sector poden mantenir-se en contacte amb allò que volen fer. Reconeixen que continuar amb ‘Tots a una veu’ i veure’l realitzat els aporta “dignitat”, més que un sou a final de mes. Són moltes les alegries que s’han emportant des que ha començat el procés de rodatge. Els col·laboradors no han parat de créixer des del primer dia. “Hem tingut molta sort amb tot l’equip que s’ha implicat des del primer moment. Açò t’agrada, et plena i és preciós”.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s